Una nit de principis d'Octubre. Concert. Irònicament fà quasi el mateix oratge que aquella nit de Març...
Asseguts prop de la porta del recinte. Senc de fons les veus dels amics. Veus i rialles conegudes. Veus i rialles que tu també coneixes. Veus i rialles entre les que més d'una vegada ha estat la teva. Però avuí no.
S'obrin les portes. Sé que m'alçe i seguixc intuitivament a la gent. Parle amb la gent, salude a alguns coneguts però realment no estic allí. L'aire fà olor a alcohol, a marihuana, a ganes de passar-ho bé, a música, a nervis, a impaciència... El recinte es plena de gent. Entre tantes persones sé que tu eres una d'elles, que estàs ahí, en algún lloc perduda entre la multitud.
Els seguixc mentre busquen un lloc per a gaudir del concert. Començen a sonar els primers acords d'una cançò. Irònicament és una cançò que em porta enrere en el temps a un altre concert, semblant a aquest, en el que per un moment semblava que estavem tu i jo sols cantant una cançò que tal volta parlara d'amor.La gent crida al reconèixer la cançò. La multitud comença a tararejar. Inconscientment es mou rítmicament creant un espai amb forma de cercle. Respire fons, m'eixugue dues llàgrimes que han sortit sense permís dels meus ulls. Sona la senyal. M'enfonse entre la multitud que comença a inundar el cercle que s'ha format previament ballant com si no hi hagués demà; cridant com si així espantaren els problemes; cantant i creant un sentiment de companyeris-me instantani.
Tardor. Nit. Ironia. Alcohol. Marihuana. Fum. Pensaments. Records. Paraules a cau d'orella. Balls. Crits. Cants. Espentes. Eufòria colectiva. Sudor. Veus que resonen dins del meu cap. Tu.
Jo? Sóc un d'eixos bojos de dins dels cercles i que crida a cada cançò.
Fins i tot la data és irònica.
Asseguts prop de la porta del recinte. Senc de fons les veus dels amics. Veus i rialles conegudes. Veus i rialles que tu també coneixes. Veus i rialles entre les que més d'una vegada ha estat la teva. Però avuí no.
S'obrin les portes. Sé que m'alçe i seguixc intuitivament a la gent. Parle amb la gent, salude a alguns coneguts però realment no estic allí. L'aire fà olor a alcohol, a marihuana, a ganes de passar-ho bé, a música, a nervis, a impaciència... El recinte es plena de gent. Entre tantes persones sé que tu eres una d'elles, que estàs ahí, en algún lloc perduda entre la multitud.
Els seguixc mentre busquen un lloc per a gaudir del concert. Començen a sonar els primers acords d'una cançò. Irònicament és una cançò que em porta enrere en el temps a un altre concert, semblant a aquest, en el que per un moment semblava que estavem tu i jo sols cantant una cançò que tal volta parlara d'amor.La gent crida al reconèixer la cançò. La multitud comença a tararejar. Inconscientment es mou rítmicament creant un espai amb forma de cercle. Respire fons, m'eixugue dues llàgrimes que han sortit sense permís dels meus ulls. Sona la senyal. M'enfonse entre la multitud que comença a inundar el cercle que s'ha format previament ballant com si no hi hagués demà; cridant com si així espantaren els problemes; cantant i creant un sentiment de companyeris-me instantani.
Tardor. Nit. Ironia. Alcohol. Marihuana. Fum. Pensaments. Records. Paraules a cau d'orella. Balls. Crits. Cants. Espentes. Eufòria colectiva. Sudor. Veus que resonen dins del meu cap. Tu.
Jo? Sóc un d'eixos bojos de dins dels cercles i que crida a cada cançò.
Fins i tot la data és irònica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario