Gespa humida.

Tu. Jo. Gespa humida. Dos messos després d'aquell concert on jo era tan sols un boig més entre la multitud i tu estaves allí però al mateix temps molt lluny de mí...

Ens gitem sobre la gespa i et recolzes en el meu pit mentre t'envolte amb els meus braços. Acaricie els teus cabells i aspire la seva olor. Em perc en un univers de pensaments i idees inconexes.

Maleïsc en silenci la distància que ens separa mentre t'abrace una mica més fort per a assegurar-me que segueixes ahí. Tinc por de que simplemet en acariciar-te suaument t'esvaïsques... Em pare a preguntar-me qui ha sigut escriptor d'aquesta història de la qual no sé el final. Pense que, amb tota seguritat, ha d'estar bastant malalt. Suspire pensant que no sé quan ens tornarem a veure.

Note que m'estàs mirant i em gire per a mirar-te als ulls. Em somrius. Per un moment em quede sense respiració. Em beses. Crec que vaig a esclatar i començaré a trencar-me en trossos menuts d'un moment a un altre.

Seria molt més fàcil i espectacular si foren reversibles les nostres xicotetes estones d'incendi. Per a saborejar les estones més curtes amb més intensitat fins a que tu digues prou...

Recolze el meu cap sobre el teu muscle i afone el nas entre els teus cabells mentre et susurre a cau d'orella un "t'estime" que s'endú el vent i provoca un dels teus somriures que formen part de la teva màgia.