Hauràs de disculpar-me

Hauràs de disculpar-me. A mí i a la meva mania d'agrair-te la cosa més menuda. A la manera d'aprofitar qualsevol excusa per a establir conversa i, amb sort, conèixer una miqueta més de la teva història.

Hauràs de disculpar-me per alegrar-me de que em digues estúpid i de caminar al teu costat amb peus de plom. Per no saber massa bé com actuar. També et dec demanar disculpes per tindre por i per mossegar-me la llengua. Tal vegada allò que em fa por sóc jo. 

Hauràs de disculpar-me per la meva curiositat. Per no imaginar el que amagues baix de la roba però sí allò que amagues al raconet més profund i privat de tu mateixa. I per voler trobar-ho com si fos una mena de cerca del tresor, donant-li la importància que es mereix. Que és molta. Per voler trobat-te allí i dir-te "Vinga! Anem a veure l'exterior. T'acompanye." Hauràs de disculpar-me ja que tot açò sembla complicar les coses molt més del que jo havera desitjat per a tu.

I, finalment, hauràs de disculpar-me per açò i més però sobretot per no complir allò d'evitar les disculpes de peu de plom.