BOOM!! Em desperte sobresaltat. Durant un breu instant no sé on estic. No estic al meu llit. Estic al teu, gitat al teu costat després d'una nit fantàstica. BOOM!! De manera inconscient t'abrace per tal de protegir-te d'un soroll violent i fort que no atine a encertar d'on prové. BOOM!! Et despertes extranyada. Em mires interrogant. Els teus ulls em pregunten què és el que passa. BOOM!! Un altre soroll més violent que l'anterior. I també més a prop. BOOM!!
BOOM!! D'un salt surt del teu llit i et passe la teva roba mentre em fique la meva que encara estava tirada pel sòl després de la nostra particular guerra de la nit anterior. BOOM!! T'agafe de la mà, sortim de l'habitació i comencem a còrrer en sentit contrari al soroll. BOOM!! Correm sota la pluja durant la nostra frenètica carrera contra l'espai i el temps. BOOM!! Correm entre gent coneguda, esquivant-los. Semblen aliens a la pluja i al soroll de les explosions. BOOM!! Correm entre situacions que ens tallen el pas. Però continuem corrent i fugint de les explosions. Sense entendre perquè ens tallen el pas. BOOM!! Comencem a notar el cansanci d'aquesta extranya carrera contra algo que no volem que arribe. BOOM!! Cada vegada estàn més i més a prop. BOOM!! Tinc por però no ho dic. Intente no semblar nerviós. Semblar decidit. Semblar que en tot moment sé quina és la situació. Semblar que ho tinc dominat per a que no et preocupes. Però per dins estic tremolant de por. BOOM!!
Deixes de còrrer. Però no em soltes la mà. BOOM!! Em mires en silenci. Somrius de manera trista. BOOM!! M'abraces i em beses lentament. Per un instant les explosions es detenen. T'apartes. BOOM!! Em soltes la mà. BOOM!! Em fiques un dit als llavis. Demanant-me que no diga rés. No m'atrevisc a obrir la boca. Però sé que als meus ulls lliges un "Per què?" BOOM!! Em quede mirant-te i, de sobte, en tant d'estar al meu costat sembla que estigues molt lluny d'aquí. BOOM!! Un últim somriure. Desapareixes abans de que puga buscar en la teva mirada. BOOM!!
Em desperte de nou. Aquesta vegada al meu llit. Tot ha sigut un malson. Et busque al meu llit rastrejant-lo pam a pam amb les mans. No et trobe. Estic sol. Almenys tinc el consol de que sols ha sigut un malson. Però això no em lleva la por.
martes, 19 de junio de 2012
martes, 12 de junio de 2012
Una promesa d'estiu.
S'acosta l'estiu. Les terrasses que els bars munten al "Passeig" ho
verifiquen. La gent que passeja esta nit de dissabte també ho confirma.
L'ambient, els xiquets jugant en el parc, la gent asseguda en els bancs
prenent gelats i granissats...
I tu i jo sopant en una terrassa de qualsevol baret. Tu i jo passejant agafats una nit de principis de Juny entre eixe ambient. Tu i jo asseguts a un banc prenent un granissat. Tu rient. Jo fent-te pessigolles. Tu i jo besant-nos en qualsevol part de la ciutat. Tu i jo abraçant-nos. Tu i jo bromejant. Tu i jo parlant de tot el que podem fer este estiu. Tu envoirà als teus propis pensaments. Jo observant-te en silenci. Tu i jo parlant de la nostra història. Tu i jo preocupats sense dir-li rés a l'altre ja que l'estiu no sembla com esperàvem en un primer moment. Tu mirant-me. Jo perdut en els teus ulls. Tu i jo en el que sembla un previ del que serà este estiu.
Et dic adèu mentre puges al cotxe. No puc evitar-ho i obric la porta del copilot abans que te'n vages per a donar-te un últim bes. Amenaçe en ficar-me dins del maleter i sortir d'ell quan aplegues a casa per a dormir amb tu i que no pugues opossar-te. Veig com gires el carrer i te'n vas cap a ta casa. No puc evitar somriure pensant en l'estiu. En eixa promesa silenciosa d'estiu que, malgrat no haver-la expressada en veu alta, ens hem fet esta nit...
Tu mirant per la finestra. Jo aplegant a per tu. Tu i jo sobre la gespa de qualsevol parc dels que hi han per València. Tu prenent el sol. Jo ficant-te crema i admirant en silenci el teu cos. Tu provant com està l'aigua ficant el peu. Jo agafant-te al braç i entrant de colp en l'aigua. Tu i jo passejant compartint un got enorme de granissat de llimó. Jo buscant-nos. Tu trobant-nos. Jo sobre l'escenari. Tu escoltant-me. Jo mossegant-te. Tu dient-me "idiota". Tu i jo perduts entre els llençols del teu pis de La Plana. Tu dient-me adèu. Jo sabent que et tornaré a veure en breus. Tu i jo compartint una dutxa refrescant. Tu tocant. Jo escoltant-te. Tu i jo besant-nos en una platja per la nit. Tu triant quina pel·lícula veure. Jo fent el sopar. Tu i jo entrant al pis sense esperar a tancar la porta per a menjar-nos a besos. Tu tentant-me per a que fem la siesta junts. Jo intentant fer-me de rogar sense aconseguir-ho. Tu amb el cap plé de pardals. Jo somiant despert. Tu i jo rient per qualsevol motiu. Tu dormint mitg agafada al meu braç. Jo dormint abraçant-te per l'esquena. Tu i jo colpejant al Senyor Temps i la Senyora Distància per tal de veure'ns i traure un moment per a nosaltres. Tu i jo sense anar a cap lloc; però al mateix temps molt lluny de tot el demés.
Aquest estiu sembla molt diferent de l'anterior. Ara tenim les nits. I, a més, ens hem fet una promesa.
I tu i jo sopant en una terrassa de qualsevol baret. Tu i jo passejant agafats una nit de principis de Juny entre eixe ambient. Tu i jo asseguts a un banc prenent un granissat. Tu rient. Jo fent-te pessigolles. Tu i jo besant-nos en qualsevol part de la ciutat. Tu i jo abraçant-nos. Tu i jo bromejant. Tu i jo parlant de tot el que podem fer este estiu. Tu envoirà als teus propis pensaments. Jo observant-te en silenci. Tu i jo parlant de la nostra història. Tu i jo preocupats sense dir-li rés a l'altre ja que l'estiu no sembla com esperàvem en un primer moment. Tu mirant-me. Jo perdut en els teus ulls. Tu i jo en el que sembla un previ del que serà este estiu.
Et dic adèu mentre puges al cotxe. No puc evitar-ho i obric la porta del copilot abans que te'n vages per a donar-te un últim bes. Amenaçe en ficar-me dins del maleter i sortir d'ell quan aplegues a casa per a dormir amb tu i que no pugues opossar-te. Veig com gires el carrer i te'n vas cap a ta casa. No puc evitar somriure pensant en l'estiu. En eixa promesa silenciosa d'estiu que, malgrat no haver-la expressada en veu alta, ens hem fet esta nit...
Tu mirant per la finestra. Jo aplegant a per tu. Tu i jo sobre la gespa de qualsevol parc dels que hi han per València. Tu prenent el sol. Jo ficant-te crema i admirant en silenci el teu cos. Tu provant com està l'aigua ficant el peu. Jo agafant-te al braç i entrant de colp en l'aigua. Tu i jo passejant compartint un got enorme de granissat de llimó. Jo buscant-nos. Tu trobant-nos. Jo sobre l'escenari. Tu escoltant-me. Jo mossegant-te. Tu dient-me "idiota". Tu i jo perduts entre els llençols del teu pis de La Plana. Tu dient-me adèu. Jo sabent que et tornaré a veure en breus. Tu i jo compartint una dutxa refrescant. Tu tocant. Jo escoltant-te. Tu i jo besant-nos en una platja per la nit. Tu triant quina pel·lícula veure. Jo fent el sopar. Tu i jo entrant al pis sense esperar a tancar la porta per a menjar-nos a besos. Tu tentant-me per a que fem la siesta junts. Jo intentant fer-me de rogar sense aconseguir-ho. Tu amb el cap plé de pardals. Jo somiant despert. Tu i jo rient per qualsevol motiu. Tu dormint mitg agafada al meu braç. Jo dormint abraçant-te per l'esquena. Tu i jo colpejant al Senyor Temps i la Senyora Distància per tal de veure'ns i traure un moment per a nosaltres. Tu i jo sense anar a cap lloc; però al mateix temps molt lluny de tot el demés.
Aquest estiu sembla molt diferent de l'anterior. Ara tenim les nits. I, a més, ens hem fet una promesa.
La historia de Cristian (VI) - "Mi cuerpo como enemigo."
Cristian
despertó de golpe. Unas potentes luces le cegaron. ¿Dónde estaba? Escuchaba los
gritos ensordecedores de una multitud a su alrededor y una voz estruendosa que
anunciaba a voz de grito algo que no lograba entender. Se llevo las manos a los
ojos para proteger su vista de la luz y se dio cuenta de que llevaba puesto
unos guantes de boxeo. Estaba en un
ring. Solo. Con unos guantes de boxeo y el típico pantalón de boxeo de un color
verde grisáceo.
Estaba
confuso. No recordaba nada. ¿Por qué estaba en un ring de boxeo? Aún no se
había acostumbrado del todo a la intensidad de la luz que iluminaba el ring y
los gritos de la gente le confundían aún más… Sí. Estaba en un estadio de
boxeo, en el cuadrilátero. Rodeado por una multitud que gritaba palabras
incomprensibles. Iluminado por potentes focos que alumbraban el ring de manera
que todo lo que había fuera de él sólo eran formas, sombras.
De
repente se hizo el silencio. Un foco auxiliar iluminó un extremo del estadio en
el que había una figura humana. Estaba cubierta con un albornoz negro y andaba
a paso lento hacía el cuadrilátero, de una manera tan calmada que resultaba
provocadora.
La
figura apartó las cuerdas y subió al ring. Levantó los brazos hacia el cielo
con los puños cerrados y la multitud gritó. Cristian estaba desconcertado. Pero
más desconcertado se quedó cuando la figura se quitó el albornoz y se vio a sí
mismo…
Él
sabía que era imposible. Pero no había ninguna duda. La otra persona que había encima
del cuadrilátero era él. No exactamente iguales. El “otro” Cristian vestía unos
pantalones negros con rayas azul eléctrico en uno de los lados. Parecía más
agresivo. Tenía una ceja partida, los rasgos de la cara más afilados, barba de
dos o tres semanas, el brazo izquierdo todo tatuado… Pero lo que más miedo le
daba a Cristian del “otro” era su media sonrisa y su mirada. Era una mirada
perdida, vacía.
De
repente sonó el ring y el “otro” se abalanzó sobre él. Cristian recibió un
puñetazo en la barriga que le hizo tambalearse. El “otro” Cristian volvió a
golpear. Una vez. Y otra. Una y otra vez. Cristian intentaba cubrirse con los brazos
pero el “otro” no paraba de golpear. De izquierda a derecha. De derecha a
izquierda. Cristian sólo podía resistir los golpes…
El “otro”
se apartó. Le insultó. “Idiota. Gordo. Das asco. No haces nada bien. Estás solo.
Y siempre estarás solo.” Le escupió. Se rió. Volvió a golpearle mientras no
cesaba de repetirle “Idiota. Gordo. Das asco. No haces nada bien. Estás solo. Y
siempre estarás solo.”
El “otro”
Cristian lo acorraló contra las cuerdas. Seguía insultándole. “Mírate. Das
pena. Te estoy golpeando y no haces nada para evitarlo. Eres idiota. Tienes a
tu propio cuerpo como enemigo y no te das cuenta de ello. No puedes vencerlo.”
Y le asestó otro golpe en la barriga que le hizo tambalearse y caer.
Cristian
gritó. O era la multitud. O tal vez ambos. Escuchaba las risas del “otro” y una
voz que empezaba a contar hasta 10. No podía más. Cerró los ojos. Por fin lo entendió.
Se
levantó cogiéndose de la cuerda y se lanzo contra el “otro”, contra él mismo,
contra una parte de él que creyó que ya no existía. Y empezó a golpearle. “¿Quién
me engañó? ¿Quién me metió en este juego? ¿Quién tiene toda la culpa de esto?”.
Cada vez golpeaba más fuerte. Y más rápido. Sin dejar de preguntar.
“¿Quién
me cambió el espejo?” gritó mientras atizaba un último golpe en la barriga a su
contrincante y este se rompía en miles de trozos pequeños. Trozos de espejo…
Cristian
se despertó sudado. Estaba en su cama, no en un ring de boxeo. Solo había sido
una pesadilla. Fue al cuarto de baño para lavarse la cara y quitarse el sudor.
Al mirarse en el espejo recordó que hace tiempo tuvo a su cuerpo como enemigo. Que tuvo que librar una batalla que parece que no acabe nunca.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)