Dóna't l'oportunitat de perseguir un somni, d'abraçar-lo. De fer tot allò que la inmensa majoria del teu voltat creuen que no eres capaç de fer. Dóna't l'oportunitat d'equivocar-te. D'acceptar els teus errors i respondre per ells. D'equivocar-te una vegada, dues, tantes com siguen necessàries per tal d'aconseguir el teu objectiu. De colpejar-te contra la mateixa pedra tantes vegades que al final la teva satisfacció siga major per poder alçar-te després de cada caiguda que per conseguir evitar la pedra. D'apendre que la vida colpeja una i altra vegada i que ningú colpeja més fort que la vida però no perdre l'esperit de lluita per molt que els anys passen.
Dona't l'oportunitat de deixar de representar un paper en una funció. Dóna't l'oportunitat de tindre valor, de plorar i riure obertament. D'arriscar-te, de mostrar-te obertament tal i com eres sense por als comentaris del tipus "Has canviat". Tal vegada eixe tipus de comentaris sols demostren que mai t'han conegut realment. O, pitjor encara, que mai has deixat que pràcticament ningú et conega tal i com eres.
Dóna't l'oportunitat d'exclamar "Què bé!". De ficar a prova les teves capacitats i intentar superar-te. De passar d'imaginar com serien les coses a estudiar-les en detall. De provar tots els teus sentits excepte el del ridícul. De desfer-te d'eixe sentit.
Dóna't l'oportunitat d'estimar. Sí, d'estimar. Per què no? Però d'estimar sense por. De confiar i respectar. De continuar avançant però al costat d'un altra persona.
Dóna't una oportunitat. Almenys una oportunitat més. Tal vegada eixa siga la teva oportunitat.
